Samuel Beckett

“Ever tried. Ever failed. No matter. Try Again. Fail again. Fail better.”

Somni d'una nit de Sant Joan.

En faré cendra. 

Que s'ho mengin les brases, que s'ho emportin tot. Els somnis, les disculpes i la gran part dels records.

Que et mengin les brases, que t'encenguin ben fort.

Que si alguna cosa se'n salva de tot això són els pobres orgasmes d'alguns 'polvos' fotuts a contracor.

Srta. Amargor.

Bon dia i bona hora, petita! Sóc aquí de nou, tot i saber que no sóc benvinguda. Però és que no has tancat pas la porta i cal reconèixer que algú com jo sap esmunyir-se y endinsar-se a qualsevol racó.

Crec que no fa falta que em presenti, ja que em tens més que pressent... però donat que la meva feina és molestar-te, avui em repetiré.

Bon dia i bona hora! Sóc la Srta. Amargor. Normalment m'amago per les parets del teu cor, fins que un matí surto i m'escampo per tot el teu cos. M'encarrego de remoure les teves tristes memòries, de fer-te créixer petits monstres, d'apagar la claror.

A vegades m'anuncio deixant-te rastres humits de llàgrimes de colors, d'altres en canvi sóc la convidada sorpresa no desitjada que sempre  intentes fer fora, tot i que no saps  com.

En el fons saps que no sóc pas perillosa, que no faig tant de mal, que la reminiscència són records. El problema és que quan vinc tu sembles oblidar-ho, deixant-me un gran marge d'oci i diversió.

Per a tu, ulls tristos. Per a mi, pessigolles.

Sentiments contradictoris.

I d'espectador l'agredolç plaer de l'agonia,
que riu mentre tu sospires.

Noia de Porcellana.

"Noia de porcelana

buscava una ànima dintre teu

i això era com buscar

papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana

la teva entranya és plena de vent,

una brisa de maig

amb pètals rosa és aire inocent.

Noia de porcellana

tot el teu cos és recipient,

a punt de ser omplert d'aigua

i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana

buscava força en el teu parlar,

i això era com buscar

papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana

d'una mirada et van trencar el braç,

semblaves indignada

com una santa sense beats.

Noia de porcellana

tota ets fraàgil que t'has tancat,

sota d'una campana

que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana

buscava llum en la teva pell,

i això era com buscar

papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana

tens la mirada ben transparent,

la pell de celofana

i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana

què vols que et donin no donant res,

ets freda i inhumana

et preocupes de cinc a set."

Noia de Porcellana, Pau Riba.

Perdoneu però...

Algú ho havia de dir:

El flamenc és molt més sensual que la millor de totes les sardanes.

Amb accent obert a la ò.

Petit conill blanc d'ulls rosats que mai mires el teu rellotge aturat:

No t'amaguis a la llodriguera i vine a prendre un te.

-Mitja tassa, si us plau.

Sense pressa.

Sempre tard.

Bufa l'espelma, conill content, que avui no juguem al feliç "No aniversari".

I cantarem cinquanta-quatre vegades que l'amor no és cert si no s'escriu amb accent obert a la ò.

Per molts anys, petita Mònica :)

Somnis amb tu.

Hauries de sentir el xàfec que està caient. Saps aquelles nits en que es dorm tan bé mentre s’escolta la pluja? M’encanten aquestes nits! Ja fa estona que deus dormir i, de fet, jo ho estava intentant... (com ja t’he dit: és tan agradable endormiscar-se sentint ploure...) però res, no hi ha manera!

És clar... és que estaria mil vegades més a gust ajagudeta al teu costat! De fet em dóna la sensació que el meu propi cos m’ho demana, com si volgués fermament que m’aferrés a tu per poder descansar tranquil·la...

Tu i jo somiant sota aquesta tromba d’aigua, com si ja de pas ens netegés de cap a peus i s’emportés amb ella riera avall o en trons i llampecs llunyans tots els moments amargs allà on no puguin molestar-nos més.

T’ho imagines? No? Doncs jo sí... de fet vaig a provar de somiar-ho (ja que se que almenys aquesta nit no passarà!).

Així que (de moment) em conformo en veure’t demà!

Bona nit, carinyo.