Per...

Sé que la perfecció és utòpica, però realment vosaltres us hi acosteu.

Per fer-me tremolar d'emoció com una fulla, per embriagar-me de felicitat amb la vostra simple olor, per arrencar-me sense cap pietat un munt de somriures dels que conten, dels de debò.

I per tot, com sempre i més... gràcies!

Amb accent obert a la ò.

Petit conill blanc d'ulls rosats que mai mires el teu rellotge aturat:

No t'amaguis a la llodriguera i vine a prendre un te.

-Mitja tassa, si us plau.

Sense pressa.

Sempre tard.

Bufa l'espelma, conill content, que avui no juguem al feliç "No aniversari".

I cantarem cinquanta-quatre vegades que l'amor no és cert si no s'escriu amb accent obert a la ò.

Per molts anys, petita Mònica :)