Per a mi el Nadal és trobar-te a faltar.

Hola, vida.

Benvinguda al món, lleona!

Amb accent obert a la ò.

Petit conill blanc d'ulls rosats que mai mires el teu rellotge aturat:

No t'amaguis a la llodriguera i vine a prendre un te.

-Mitja tassa, si us plau.

Sense pressa.

Sempre tard.

Bufa l'espelma, conill content, que avui no juguem al feliç "No aniversari".

I cantarem cinquanta-quatre vegades que l'amor no és cert si no s'escriu amb accent obert a la ò.

Per molts anys, petita Mònica :)

I per què donar-hi més voltes? Si sabem tots dos que no val la pena.

Total, no és pas cap aberració. Digues-li consol, comprensió, entreteniment... saps tan bé com jo que t'agrada. T'agrada tant com a mi o fins i tot més.

Pell i pell, cos amb cos. Sospirs amagats...

Per què reprimir-ho? Definim-ho tant sols com una mica de sexe.

Sexe dur, calent.

I sense compromís, vols?

Que tu tens molt fred i jo no vull dormir sola.

És quan l'aigua besa la terra, que jo m'enamoro.

29

Em manquen paraules per dir el que em fas sentir. Inventaria lletres noves, si fes falta, per expressar-me millor.
Però sé que no fa falta, que quan ens quedem tu i jo sols parlem en un dialecte que hem creat per a tots dos.

Tan fràgil com una relació gelosa.
Tan fràgil com aquell qui no vol fer nossa.
Tan fràgil com començar una cosa nova.

De 9

I em faig un raconet, per començar de nou.
Parlar la meva llengua i expressar els meus sentits.
I tu ves tirant... que jo et miro des d'aquí.