divendres, 29 d’abril de 2011

Noia de Porcellana.


"Noia de porcelana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.


Noia de porcellana

la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig
amb pètals rosa és aire inocent.



Noia de porcellana

tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d'aigua
i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.



Noia de porcellana

buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar
papallones blaves damunt la mar.



Noia de porcellana

d'una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada
com una santa sense beats.



Noia de porcellana

tota ets fraàgil que t'has tancat,
sota d'una campana
que sona dolça i és de cristall.



Noia de porcellana

buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar
papallones d'aire allà on bufa el vent.



Noia de porcellana

tens la mirada ben transparent,
la pell de celofana
i la carn translúcida i repel·lent.



Noia de porcellana

què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana
et preocupes de cinc a set."


Noia de Porcellana, Pau Riba.

1 comentari:

  1. No sé qué me ha gustado más, si el poema o tu dibujo. Preciosos ambos.

    ResponElimina

Seguidors