Petit conill blanc d'ulls rosats que mai mires el teu rellotge aturat:
No t'amaguis a la llodriguera i vine a prendre un te.
-Mitja tassa, si us plau.
Sense pressa.
Sempre tard.
Bufa l'espelma, conill content, que avui no juguem al feliç "No aniversari".
I cantarem cinquanta-quatre vegades que l'amor no és cert si no s'escriu amb accent obert a la ò.
Per molts anys, petita Mònica :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada