Somnis amb tu.

Hauries de sentir el xàfec que està caient. Saps aquelles nits en que es dorm tan bé mentre s’escolta la pluja? M’encanten aquestes nits! Ja fa estona que deus dormir i, de fet, jo ho estava intentant... (com ja t’he dit: és tan agradable endormiscar-se sentint ploure...) però res, no hi ha manera!

És clar... és que estaria mil vegades més a gust ajagudeta al teu costat! De fet em dóna la sensació que el meu propi cos m’ho demana, com si volgués fermament que m’aferrés a tu per poder descansar tranquil·la...

Tu i jo somiant sota aquesta tromba d’aigua, com si ja de pas ens netegés de cap a peus i s’emportés amb ella riera avall o en trons i llampecs llunyans tots els moments amargs allà on no puguin molestar-nos més.

T’ho imagines? No? Doncs jo sí... de fet vaig a provar de somiar-ho (ja que se que almenys aquesta nit no passarà!).

Així que (de moment) em conformo en veure’t demà!

Bona nit, carinyo.