Bon dia i bona hora, petita! Sóc aquí de nou, tot i saber que no sóc benvinguda. Però és que no has tancat pas la porta i cal reconèixer que algú com jo sap esmunyir-se y endinsar-se a qualsevol racó.
Crec que no fa falta que em presenti, ja que em tens més que pressent... però donat que la meva feina és molestar-te, avui em repetiré.
Bon dia i bona hora! Sóc la Srta. Amargor. Normalment m'amago per les parets del teu cor, fins que un matí surto i m'escampo per tot el teu cos. M'encarrego de remoure les teves tristes memòries, de fer-te créixer petits monstres, d'apagar la claror.
A vegades m'anuncio deixant-te rastres humits de llàgrimes de colors, d'altres en canvi sóc la convidada sorpresa no desitjada que sempre intentes fer fora, tot i que no saps com.
En el fons saps que no sóc pas perillosa, que no faig tant de mal, que la reminiscència són records. El problema és que quan vinc tu sembles oblidar-ho, deixant-me un gran marge d'oci i diversió.
Per a tu, ulls tristos. Per a mi, pessigolles.
Sentiments contradictoris.
I d'espectador l'agredolç plaer de l'agonia,
que riu mentre tu sospires.
que riu mentre tu sospires.
IMPRESSIONANT!
ResponEliminaEspero que el motiu d'aquesta entrada no sigui personal, i que tu en realitat no hagis de lluitar contra un sentiment tant amarg ;)
Un text preciós!
PD: Si que conec el poema de Machado! Es un dels meus preferits! :)
la noia del dibuix es impressionant.
ResponElimina(els ulls son els mateixos que la meva imatge de fons de Aire de Cristal veritat? están molt ben aconseguits :) )