dimecres, 4 de maig del 2011

Ofelia

Ofelia, Ofelia.
Qui t'hagués dit mai que marxaries tan aviat?

Ofelia, Ofelia.
Jo sé que en algun minut del teu deliri ho haguessis donat tot per un parell de brànquies o per saber nadar.

Ofelia, Ofelia.
La teva mirada trista i jove ens dóna consciència de que el mal existeix en el pensament humà.

Ofelia, Ofelia.
Encara que marxis Avon avall en un niu de flors molles, hi ha qui et recordarà.


"From her melodious lay to Muddy death."

I per qui no ho faci, et deixem per sempre a la lluna d'Urà.

1 comentari:

  1. Què tal, CM
    el mal existeix no solsament en el pensament humà, també en els seus actes
    molen els dibuixos, prometo no copiar

    encantat de conèixe't

    ResponElimina

Seguidors