dijous, 3 de març de 2011

Jugar.

Ja ho sé que t'encanta, de fet sempre t'ha agradat.
Et tornes com una criatura que corre descalça i despreocupada.
I damunt de mil brins d'herba t'encanta jugar.


I em provoques increïblement.
Mentre gires al meu voltant deixant anar petits xiscles que crec que són més de goig que cap altre cosa.
T'aixeques lleument les faldilles, fent veure que així estàs més còmode però jo sé que no, que només és per jugar.

Perquè el que més t'agrada és jugar amb mi i fer-me parar boig.
I a mi m'agradava, m'encantava ser el teu centre d'oci particular.
Fins que em vaig adonar que el joc sempre acabava igual:

Deixant-me amb la mel als llavis.

4 comentaris:

  1. Ai... què dolenta, és cert que li agrada jugar ;)
    Molt bonic!

    ResponElimina
  2. odie que em deixen amb la mel als llavis, però al mateix temps m'agrada ;).

    Molt bonic ^^.

    Besos desde l'infinit <3!

    ResponElimina
  3. Quina putada ja ja ja


    Petons a poc a poc

    ResponElimina
  4. Jugar pot ser divertidissim, deixar amb la mel als llavis també, sempre i quan no arribi a fer-te (o fer) mal.(llavors és una grandissima tocada de nassos!xd)

    T'he començat a seguir i m'està agradant molt!
    Una abraçada!:)

    ResponElimina

Seguidors