Rutina

I de cop el cafè del matí deixa de ser improvitzat, a dos quarts de nou cafè sol, com el de sempre (i sense sucre, gràcies!).
El bus que s'escapa (per arribar massa puntual) i tu perseguint-lo esbufegant.
Somriures coneguts coronats per ulls cansats, que semblen distar molt lluny, a dies de sol.
La mà adormida que, demanant-te clemència, et diu que no escriguis més...
Un segon cafè (absolutament necessari) amb gust de rutina.
Aquella dolça rutina que tant enyores aquells dies d'estiu en que no saps que fer!
Aquella amarga rutina que no desitges en cap moment quan sona el despertador, tan insistent.
La meva estimada rutina.

Feliç rutina a tots els que sapigueu gaudir-la!