Diuen que l'amor caduca, ho saps? Que dura un període de temps més o menys estipulat (any amunt, any avall...). Que el desgast al que fem ulls clucs quan som al punt més alt de la nostra preciosa vida amorosa existeix de veritat. "Això ho diuen els amargats" pensaràs. Sí, sí. Però saps què? Jo era com tu. Transparent, innocent i esperançada. Pots pensar que estic amargada si ho prefereixes, la veritat és que m'és igual.
La qüestió és que quan a mi em van "vendre" l'amor no me'l van donar amb cap manual d'instruccions ni amb data de caducitat.
Aleshores, quan aquest amor es torna com un iogurt passat de fa mesos i que segueix ancorat al prestatge de la nevera però que ningú vol mai, tot i que tampoc es llença... Què passa aleshores?
Sincerament això encara no ho sé... potser resulta que és el punt que em toca descobrir properament.
Suposarem que... queda l'amistat, oi?
Música: Síl·labes de vidre - Pau Alabajos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada