BLAU

Encara recordo el mal de cap que em va fer aquell dia. Tan fort com quan feia malament un color.

Un vermell amb poc magenta el feia treure de polleguera... i per aquella època això passava sovint.

Aleshores s'enfadava molt amb mi i em cridava tant que havia de repetir l'esbós perquè m'equivocava amb els traços de l'ensurt.

Però el color que més odio és el blau.

Quan el meu blau no era prou blau ell perdia ben bé el cap i em llençava la paleta ben lluny, deixant-me més blanca que un llenç per estrenar.

"Ja t'ensenyaré jo la mida del blau que et mano."

Oi tant que ho feia! Si és que el blau correcte era amb un to morat, com els mil i un que molt amablement es molestava en cosir pel meu cos.