Avui m'he adonat que sóc una caçadora. Caçadora de quimeres i moments.
I no et pensis, ho he vist clar mentre menjava la banya del croissant que he esmorzat.
Resulta que dins la cafeteria, mentre la tassa deixava de fumejar, només feia que recordar totes aquelles petites coses que vas arribar-me a donar una vegada.
Caço moments perquè són el que m'alegren els dies. Caço els teus moments perquè són els meus dies.
I les quimeres... ai, monstres impossibles!
Les quimeres sembla que em cacin a mi, quan jo fujo d'elles intentant aferrar-me a tu sense pena ni glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada