dilluns, 16 d’agost del 2010

I tant, amor meu.

Oh! si que t'estimo,
i tant, amor meu.

Però cada mentida
és una esquerda
i cada despreci
un mal afegit.

Tu em dius que no
i em cures amb petons.

Em beses el front
i em mires els ulls,
fins que m'encegues
i et torno a dir que sí.

Vés a saber si un dia
les esquerdes s'eixamplen,
els petons no guareixen
i les mentides em maten.
I si la porta se't tanca
i ja no m'atrapes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors